Personatge
El personatge principal és l’Hipòlit Jarama, un metge estomatòleg que comparteix amb un
soci una prestigiosa consulta. La seva vida plàcida es veu truncada arran d’un accident 14
que el deixa en coma durant tres mesos. Poc temps després −casualitat o no−, comença
a mostrar símptomes d’inestabilitat emocional i psíquica, i de seguida es veurà abocat a
patir greus conflictes i malentesos amb la gent que l’envolta.
A partir d’aquell moment la seva vida es converteix en un infern: dubta de les persones
que l’estimen, sent una gelosia malaltissa cap a la gent amb qui es relaciona la seva
dona, intenta interpretar els seus somnis −que creu reveladors del futur− i justifica totes
les seves actuacions perquè té la creença que el destí no es pot canviar.
La Laura, la dona de l’Hipòlit, és una persona pacífica, altruista i comprensiva. S’estima el
seu marit i desitja ferventment ser mare. Es dedica, bàsicament, a les feines de casa
seva, tot i que a les tardes treballa en una ONG. Té conviccions morals, polítiques i
socials profundes, i les intenta aplicar en la seva vida privada i professional. Quan el seu
marit pateix l’accident, no el deixa en cap moment i intenta ajudar-lo dintre de les seves
possibilitats. Finalment, però, no pot evitar que la trama ordida pel seu marit esdevingui
una realitat.
El Guillem és l’altre personatge destacat. És un protèsic dental que l’atzar ha posat en el
camí professional de l’Hipòlit. Fa la seva feina de bon grat i només sembla preocupat per
millorar la qualitat dels productes que ven. Té molt interès per fer tractes amb
estomatòlegs destacats i per ascendir socialment, encara que sigui adulant les persones
amb qui ha de treballar. Es veu involucrat d’una manera estranya en la vida de l’Hipòlit i la
Laura, i ha d’acceptar el que li ha deparat el destí.
A més dels personatges reals, en els somnis de l’Hipòlit n’apareixen d’altres de gran
transcendència en la seva vida. Així, l’agent de la llei, que adopta múltiples aparences, és
la seva veu de la consciència i la persona que el fa raonar i el condueix a l’ordre establert.
També és la persona, però, que més l’angoixa, perquè els arguments que dóna i les
decisions que pren provoquen en l’Hipòlit una gran inestabilitat emocional.