Estructura
Paraules encadenades és una peça teatral breu: hi ha un únic acte i una única escena.
Les acotacions són llargues i detallades, cosa que contribueix a situar el lector o
espectador en l’essència de cada acció. El temps de l’acció representada coincideix amb
el temps escènic. Pel que fa a l’acció, el plantejament, el nus i el desenllaç estan
clarament delimitats. Al llarg de la trama, l’autor teixeix un seguit d’equívocs que
mantenen una intriga constant i una forta sensació de neguit. Aquestes impressions
provoquen que el lector o espectador es formuli i reformuli contínuament hipòtesis sobre
com avançarà la història fins que, inevitablement, s’arribi al desenllaç final, totalment
inesperat.
L’acció és molt ràpida, gairebé vertiginosa, i es desenvolupa en un ambient tancat,
totalment claustrofòbic, sense pràcticament mobles o objectes que puguin distreure
l’atenció de l’espectador. Hi apareixen dos personatges, tot i que hi ha referències a una
tercera persona, la mare del Ramon, que no apareix mai. Els diàlegs són ràpids, breus i
tallants, i el llenguatge està farcit de col·loquialismes i de mots relacionats amb els camps
semàntics de la psicologia, les relacions personals i la criminologia, bàsicament.
És interessant de destacar el joc lingüístic que estableix l’autor, a través del joc de les
paraules encadenades, amb una selecció de mots d’ús culte i restringit que denota que
els protagonistes tenen un bon coneixement del lèxic i un ús habitual del diccionari. El joc
a què al·ludeix el títol es completa amb la tria del nom de pila dels protagonistes, els
quals, més enllà de l’encadenament de la relació de parella, també estan encadenats pels
noms: Laura – Ramon.