Argument
L’empresa sueca Dekia, de prestigi internacional reconegut, ha de contractar una persona
que s’incorpori immediatament al seu equip de treball per ocupar un càrrec de
responsabilitat. Les condicions laborals i retributives que s’ofereixen són molt interessants,
cosa que fa créixer el nombre d’aspirants a obtenir aquesta feina i, mitjançant un sistema
poc convencional de selecció de personal, l’empresa espera cobrir aviat la plaça.
L’inici de l’escena ens situa en una sala on apareixen, progressivament, quatre persones
que han estat seleccionades per fer una entrevista conjunta amb un representant de 16
l’empresa. Contra tot el que estava previst, però, de seguida observem que el mètode que
se segueix és poc corrent. El temps passa, els candidats es troben sols i ningú no es
presenta a explicar-los com es desenvoluparà el procés selectiu. Finalment, els aspirants
s’adonen que estan reunits en una sala aïllada de l’exterior i no en poden sortir.
Aviat comencen a ser conscients que l’objectiu de la reunió és veure com s’aclimata cada
un d’ells davant de situacions adverses i valorar la capacitat que tenen de resoldre els
conflictes que es generen dins del grup. Per tant, tots quatre pressuposen que algú, des
de fora de la sala, els observa per tal de determinar quina és la persona adequada per
ocupar aquesta plaça.
Mentrestant, els candidats han de superar unes proves inusuals consistents a manifestar
les seves opinions sobre les situacions que algú des de fora planteja i que arriben a la
sala a través d’un complex sistema de comunicació. A partir d’aquell moment cada
aspirant ha de mostrar les seves habilitats i les seves mancances, el seu rebuig o la seva
solidaritat cap els companys, la seva voluntat d’ajudar o de desqualificar els altres
candidats, fins que un a un es vagin retirant i es quedi el darrer, que serà qui obtingui la
feina.
Les proves, des d’un punt de vista emocional, són cada cop més dures i alguns
personatges pateixen perquè, igual que si estiguessin induïts a formar part d’un
psicodrama, han d’explicar experiències íntimes; això desencadena que els altres
personatges, que han d’opinar sobre aquestes experiències, es decantin directament per
aplicar el joc brut i la crueltat per tal d’aconseguir el seu objectiu.
Així doncs, la reunió, enmig de fortes pressions, es convertirà en el mirall on els
personatges reflectiran la seva humanitat o insensibilitat i la seva empatia o intolerància.
Al final, contràriament al que ens havíem imaginat, res no era el que semblava i tot ha
resultat ser una gran farsa.